domingo, 9 de febrero de 2014

No name.

Diuen que quan dues persones es van estimar, s'estimen i es estimaran, passi el que passi, sempre estaran connectades, sempre tornaran al punt de trobada, on tot va començar. Les persones no estranyen a altres persones, estranyen moments, odien sentir soles, moltes vegades, per això, estan amb algú, i no, no és bo, això fa llàstima. 
Quan tots estan dormint, a mi m'encanta cantar, sentir que en aquests minuts del dia sóc lliure, que no hi ha lligams, ni impediments, que sóc el que vull ser, com vull ser. 
La vida és tan patètica, si així ho vols veure, però és tan bonica quan tens un somriure a la cara, tot fa menys mal, tot està menys negre. 
Diuen que les històries boniques tenen finals feliços, però ... si les històries són boniques, no haurien de tenir final.